Ara que s’està acabant el curs m’agradaria dir-vos a tots i totes els meus alumnes algunes cosetes. En primer lloc vull que sapigueu que per a mi ha estat un curs molt bo. I això ha estat així gràcies a tots vosaltres, perquè vaig a dir-vos que heu sigut uns cursos molt simpàtics i molt aptes per a donar classes. Els cursos que he tingut aquest any han sigut tres de primer, el A,B i C, i dos de segon, el D i “els meus”, els de la meua tutoria, el grup E.
Sempre n’hi ha alguns cursos que en determinats moments es posen una miqueta pesadets, per exemple el primer C, els dimecres. No sé si vos en recordareu, però sempre que entrava a la vostra classe (a tercera, la d’abans del pati) sempre em dieu que estàveu cansats, que volíeu festa (a que sí, Lola, Carla...) però jo, com era molt roí, mai vos donava festa i sempre acabàvem demanant l’hora. El grup de primer B també tenia el seu moment dolent, era el dijous a quinta hora. Estàveu cansats i no fèieu més que xerrar. I el primer A, potser era el que tenia millor horari, i per això, la veritat era que xerràveu menys. Pel que fa als dos segons, val a dir que el grup D, en general donava menys problemes a l’hora de donar la classe, però era per l’horari. Dues dies a primera hora (quan encara estàveu mig dormits) i un a segona. Tret de què de vegades m’haguera agradat que fóreu un poquet més treballadors, la resta, bé. Alguns molt bé. No vull dir noms, però ací n’hi havia alumnes molt bons i bones pel que fa al comportament, i també n’hi havia algú o alguna que s’hauria de comprar un despertador. Sabeu qui vull dir ¿no?. I ja per fi, els meus xicots i xicotes, els de la meua tutoria. Què voleu que vos digue? doncs que sou uns bons alumnes, unes excel·lents persones, però sou uns juganers i com deia Marcel, de vegades “...això no és serio” i la veritat era que sí, que de vegades ens passàveu un poquet. Però si mirem el conjunt del curs no heu fet massa maleses. N’estic content de vosaltres en general. L’única cosa que vos vull dir és que n’heu après moltes coses, i no totes bones. Per exemple, l’any passat no eixíeu al corredor, i enguany, (no vull dir noms) però ha hagut algú que si sumem les hores que s’ha passat fora, n’eixirien un grapat. També me’n recorde d’aquelles tres xiquetes que sempre tenien ganes d’anar al bany i després els hi ficaven “retard”... ja sabeu a qui em referisc ¿no?
Bo, ara, per finalitzar, m’agradaria que em diguéreu quines coses vos han agradat (per seguir fent-les) i quines no. Per exemple, allò de fer art, de fer exercicis, de donar apunts, i de la classe en general.
Per la meua part, m’acomiade de tots i totes vosaltres pensant que n’hi haurà alguns i algunes que potser l’any que ve els torne a tindre d’alumnes, però n’hi haurà d’altres que només els veuré pels corredors i pel pati. Vull que sapigueu que vos desitge a tots i totes un bon estiu (que les notes siguen bones, clar) i que encara que ja no sigue el vostre professor de Socials, si necessiteu alguna ajuda, ja sabeu on estic.
Que tingueu sort.
Sempre n’hi ha alguns cursos que en determinats moments es posen una miqueta pesadets, per exemple el primer C, els dimecres. No sé si vos en recordareu, però sempre que entrava a la vostra classe (a tercera, la d’abans del pati) sempre em dieu que estàveu cansats, que volíeu festa (a que sí, Lola, Carla...) però jo, com era molt roí, mai vos donava festa i sempre acabàvem demanant l’hora. El grup de primer B també tenia el seu moment dolent, era el dijous a quinta hora. Estàveu cansats i no fèieu més que xerrar. I el primer A, potser era el que tenia millor horari, i per això, la veritat era que xerràveu menys. Pel que fa als dos segons, val a dir que el grup D, en general donava menys problemes a l’hora de donar la classe, però era per l’horari. Dues dies a primera hora (quan encara estàveu mig dormits) i un a segona. Tret de què de vegades m’haguera agradat que fóreu un poquet més treballadors, la resta, bé. Alguns molt bé. No vull dir noms, però ací n’hi havia alumnes molt bons i bones pel que fa al comportament, i també n’hi havia algú o alguna que s’hauria de comprar un despertador. Sabeu qui vull dir ¿no?. I ja per fi, els meus xicots i xicotes, els de la meua tutoria. Què voleu que vos digue? doncs que sou uns bons alumnes, unes excel·lents persones, però sou uns juganers i com deia Marcel, de vegades “...això no és serio” i la veritat era que sí, que de vegades ens passàveu un poquet. Però si mirem el conjunt del curs no heu fet massa maleses. N’estic content de vosaltres en general. L’única cosa que vos vull dir és que n’heu après moltes coses, i no totes bones. Per exemple, l’any passat no eixíeu al corredor, i enguany, (no vull dir noms) però ha hagut algú que si sumem les hores que s’ha passat fora, n’eixirien un grapat. També me’n recorde d’aquelles tres xiquetes que sempre tenien ganes d’anar al bany i després els hi ficaven “retard”... ja sabeu a qui em referisc ¿no?
Bo, ara, per finalitzar, m’agradaria que em diguéreu quines coses vos han agradat (per seguir fent-les) i quines no. Per exemple, allò de fer art, de fer exercicis, de donar apunts, i de la classe en general.
Per la meua part, m’acomiade de tots i totes vosaltres pensant que n’hi haurà alguns i algunes que potser l’any que ve els torne a tindre d’alumnes, però n’hi haurà d’altres que només els veuré pels corredors i pel pati. Vull que sapigueu que vos desitge a tots i totes un bon estiu (que les notes siguen bones, clar) i que encara que ja no sigue el vostre professor de Socials, si necessiteu alguna ajuda, ja sabeu on estic.
Que tingueu sort.
