domingo, 25 de noviembre de 2007

La Guerra de los Cien Años

Encuentro de Wat Tyler y Jhon Ball. En el reinado de Ricardo II se produjo en Inglaterra una revolución, quizá más importante que la de la Jaquerie en Francia.


Francia en el siglo XIV y el principio de la Guerra de los Cien Años

En 1337 comenzó entre Francia e Inglaterra una larga guerra, que se prolongó, con interrupciones, hasta 1453 y recibió el nombre de guerra de los Cien Años.

Los reyes de Francia trataban de apoderarse de Flandes, pero los ingleses no lo consintieron porque las ciudades de la región de Flandes comerciaban con los señores feudales ingleses y el rey de Inglaterra, y si caía en poder de Francia se acabaría dicho comercio. Total, que Inglaterra declaró la guerra a Francia.

Las victorias de los ingleses.- En el año 1346 los ingleses derrotaron a los franceses en la batalla de Crecy. El éxito de este triunfo fue que los ingleses disponían de arquero que utilzaban el arco grande recién inventado, pues sus flechas alcanzaban hasta los 350 metros de distancia. Los franceses en esta batalla perdieron 1.500 caballeros, mientras que los ingleses sólo tuvieron 40 bajas. Una derrota más aplastante aún fue la que sufrieron los franceses en Poitiers (1356) donde numerosos caballeros franceses fueron muertos o hechos prisioneros en esta batalla



En la miniatua de arriba (un cuadro de pequeñas dimensiones) se aprecia la muerte del Duque de Orleans a manos de los partidarios de Juan Sin Miedo, duque de Borgoña. La locura del rey Carlos VI contribuyó a que los diversos bandos que luchaban en Francia se fueran centrando alrededor de dos personalidades: Lúís de Orleans y el duque de Borgoña Felipe el Atrevido a quien sucede su hijo Juan sin Miedo












Toma de Ruan por los ingleses que ya utilizaban cañones





















Juana de Arco















Miniatura que representa el sitio de Orleans por las fuerzas inglesas. Tras resistir durante dos años las acometidas inglesas (fijaos que ya los ingleses utilizan armas de fuego, las primeras) Juana de Arco logró entrar en la ciudad con refuerzos y diez días después los ingleses son vencidos y abandonaron el sitio de la ciudad.



Convocatoria de los Estados Generales.- Los desastres militares provocaron en Francia la oposición unánime contra el gobierno del rey francés. El rey Juan II el Bueno fue tomado prisionero por los ingleses en Poitiers y fue sustituído por su hijo Carlos, quien, para obtener los medios con que poder proseguir la guerra, tuvo que convocar los Estados Generales (asamblea en la que había representantes de los tres estamentos, nobleza, clero y labradores, artesanos y pequeños comerciantes; estos últimos, los labradores, artesanos y comerciantes, eran conocidos como el "tercer estado", o "estado llano", que como sabéis formaban parte de los no privilegiados, porque erasn los únicos que pagaban impuestos). En esta reunión se exigió que todo lo relacionado con la defensa del Estado se investigara pues había sospechas de abusos y malversaciones de fondos, el rey Carlos VI a quien llamaban "El loco", porque parece ser que estaba loco de verdad, no vio otra salida que disolver la asamblea. Más tarde la volvió a convocar y en ella se otorgó a los Estados Generales todo el poder . El rey Carlos la verdad es que disimuló sus intenciones, porque lo que hizo fue esperar una nueva ocasión para reforzar su poder y quitar la influencia de los Estados Generales.


Lucha entre Carlos y los Estados Generales

La nobleza y el clero (los privilegiados) no veían con buenos ojos la importancia que en aquella reunión de los Estados Generales había adquirido el "tercer estado", cuya mayoría estaba formada por comerciantes (burguesía). Carlos, viendo que contaba con el apoyo de los privilegiados quiso restablecer el anterior orden administrativo y no hacer caso a lo que se decidió en la asamblea de los Estados Generales. Pero entonces se produjo una sublevación (1358) y muchos ciudadanos armados invadieron el palacio del rey Carlos y asesinaron en su presencia a dos de sus cortesanos. El rey se salvó porque uno de los sublevados, Esteban Marcel, salió en su defensa y le puso en la cabeza un sombrero que lucía los colores que llevaban los sublevados: azul u rojo. Entonces Carlos huyó a las provincias y reunió en torno suyo a los nobles para marchar sobre París. Los sublevados, al mando de Esteban Marcel, iniciaron su defensa.


La jaquerie.- Al mismo tiempo estalló en el Norte de Francia una sublevación campesina contra los impuestos extraordinarios que les hacían pagar los señores feudales y contra las ruinosas consecuencias de la guerra contra Inglaterra. Los campesinos franceses frecuentemente eran saqueados por los soldados enemigos (los ingleses), así como por los propios soldados franceses. Los señores feudales no sólo no defendían a los campesinos sino que aceleraban su ruina con nuevas contribuciones para la guerra. Al final los campesinos se subleraron. Esto ocurrió el 28 de mayo de 1358, y esta sublevación es conocida con el nombre de Jaquería derivado del de Jacques Bonhome) Jacobo el Simple, apodo que le pusieron los nobles a los campesinos. La finalidad de esta sublevación de campesinos a la que enseguida se adhirieron los artesanos era acabar con todos los nobles. Como jefe de la sublevación fue elegido Guillermo Caillet. Los nobles fueron atacados por sorpresa y los campesinos destruyeron muchos castillos y mataron a multitud de nobles. Pero después se organizaron y sofocaron la sublevación. Las luchas duraron dos semanas, Guillermo Caillet fue apresado por traición y los nobles antes de matarlo le colocaron una corona de hierro ardiente sobre su cabeza para reirse de este "rey campesino". La represión de los nobles fue brutal, pues mataron a más de 20.000 campesinos. El rey Carlos ocupó París con su ejército y se acabó así la sublevación conocida como Jaquerie.


Continuación de la guerra con Inglaterra.- La nobleza atemorizada por la Jaqueria, apoyaba plenamente al rey y le ayudó a afianzar su poder. El rey preparó un gran ejército formado en su mayoría por mercenarios (soldados profesionales que luchaban al lado de quien mejor les pagaba) porque los caballeros franceses habían mostrado una gran debilidad en las dos batallas que perdieron contra los ingleses (Crecy y Poitiers). Enseguida los franceses atacaron a los ingleses y recuperaron algunas provincias que habían perdido. También construyeron una importante flota y atacaron las costas de Inglaterra.

Los ingleses a pesar de algunas derrotas se rehicieron e iniciaron una ofensiva que les llevó hasta París. Entonces el rey de Inglaterra se proclamó rey de Francia. Los franceses empezaron una guerra de guerrillas y trataban de echarlos de Francia. Los ingleses habían sitiado Orleans y esto era un grave peligro para los franceses porque si conseguían tomarla, les dejaría el camino libre para conquistar todo el sur de Francia.

Juana de Arco.- Juana de Arco era una muchacha campesina llamada Jeanne Darc (1412-1431), cuyo nombre se ha traducido al castellano incorrectamente por Juana de Arco, que se proclamó enviada de Dios. Y eso fue todo lo que se precisó para devolver la moral a los franceses y para desmoralizar a los ingleses. Con 17 años logró ponerse al frente de un ejército y vencer a los ingleses, que se vieron obligados a abandonar el sitio de Orleans. Juana de Arco no sólo animaba a los soldados sino que ella misma tomaba las armas y participaba directamente en las batalla. La insólita influencia que ejercía esta doncella en las tropas francesas hizo que la nobleza sintiera envidia y planearon deshacerse de ella. En una ocasión le tendieron una emboscada unos franceses pagados por los nobles y la prendieron. La vendieron a los ingleses y estos tras acusarla de brujería y condenarla, la quemaron.

Fin de la Guerra de los Cien Años.- Después del desastre de Orleans los ingleses fueron perdiendo poco a poco la mayor parte del territorio que habían conquistado en Francia, y no tardaron en ser expulsados de París. Finalmente en e 1453 se firma la paz. Los ingleses perdieron casi todos los dominios en Francia, solamente se quedaron con la ciudad de Calai. El éxito de los franceses afianzó el poder de los reyes en Francia y se llevó a cabo una unificación política en Francia pues el poder del rey se hizo mucho más poderoso que el de los señores feudales.







domingo, 18 de noviembre de 2007

Treball de Grècia


Aquest és un treball per als alumnes de 1er C. Me l'heu d'entregar el divendres, 1 de febrer. No vos encanteu i ja podeu començar a fer-lo. Les coses que no entengueu me les podeu preguntar a mi. No ho deixeu per al final perquè el treball aquest és un treball llarg (unes 50 pàgines) i difícil, però si vos ho agafeu amb tranquil·litat i (sobre tot) amb ganes, fareu un bon treball. ¡Ànim a tots i totes!
A continuació ficaré tots els punts i capítols de què vull que conste el treball. No val ni a ficar-ne més ni menys.

Portada (És el primer contacte que té el lector amb el treball. Per tant ha de ser atractiu. És convenient que hi figure una o vàries il·lustracions; i també ha de constar-hi el nom del treball amb lletres ben visibles, i el nom i el curs de l’autor/a)
Índex. (S’han de ficar tots els apartats i subapartats del treball i en quina pàgina es troben)
Introducció (Explicar un poc de què va el treball, com l’has fet, i en el cas del present treball, explicar la importància que té la Història de Grècia sobre la cultura europea. Això no ha d’ocupar més de dos fulls.)
INTRODUCCIÓ (Ací has d'explicar un poc de què va el treball, com l'has fet, i en el cas del present
treball, explicar la importància que té la Història de Grècia sobre la cultura europea. Això ha d'ocupar un full)

CAPÍTOL I
El medi natural. (Un mapa de la Grècia antiga amb aquests noms: Atenes, Esparta, Micenes, Delfos, Corint, Cnosos, Halicarnàs, Milet, Efes, Troia, Rodes, Delos, Samotràcia, Mikonos)

CAPÍTOL II
L’origen de la civilització grega (Això és el títol del capítol, ací no es fica res).
2.1-Cultura cretenca o minoica
2.2-Cultura micènica

CAPÍTOL III
L'Època Arcaica (Això és el títol, i no es fica res)

3.1-Homero: L’Odissea i la Ilíada
3.2-Les colonitzacions
3.3-Les tiranies

CAPÍTOL IV
L'Època Clàssica (Això és el títol, ací no es fica res)
4.1- Atenes
4.2 -Esparta
4.3- Les guerres mèdiques
4.4- Les guerres del Peloponès

CAPÍTOL V
L'Època Hel·lenística (Això és el títol, ací no es fica re)
5.1- Filip II rei de Macedònia
5.2- Alexandre el Gran

CAPÍTOL VI
Mitologia grega (Això és el títol, i no es fica res)
6.1- Cosmogonia
6.2- Els principals deus i herois

BIBLIOGRAFIA (Ací has de ficar d'on has tret la informació; tant els llibres que has utilitzat, com les pàgines d'Internet que has visitat, o les informacions que t'han facilitat els teus pares o familiars)



sábado, 17 de noviembre de 2007

TREBALL: L'Europa Feudal

Aquest és un treball que heu de fer tots els alumnes de segon. L´últim dia per a entregar-me'l és el dimecres, 30 de gener. El guió que s'ha de seguir és el que vos fique a continuació. Ànim, i no vos ho deixeu per al final.

L'EUROPA FEUDAL (axò és el títol del treball)

INTRODUCCIÓ

CAPÍTOL I El sistema feudal (d'ací no es fica res, això és només el títol)

1- Què és el feudalisme? Característiques del sistema feudal
2- Classes socials en l´època feudal

CAPÍTOL II Conflictes bèl·lics (això és el títol, i no es fica res)

1- Les croades (això és un títol i no es fica res)
1.1- Causes de les croades
1.2- El Concili de Clermont
1.3- La primera croada
1.4- Les ordres religiosomilitars
1.5- La segona croada
1.6- La tercera croada
1.7- La quarta croada
1.8- La cinquena croada
1.9- La sisena croada
1.10- La setena croada
1.11- La vuitena croada
1.12- Consequències de les croades

2- La Guerra dels Cent Anys (1337-1453) (això és el títol, i no es fica res més)

2.1- Causes de la guerra. Batalla de Crecy y batalla de Poitierss
2.2- Convocatòria dels Estats Generals
2.3- Lluita entre Carles i els Estats Generals
2.4- La Jaquerie
2.5- Nova ofensiva de França contra Anglaterra
2.6- Juana de Arco
2.7- Fi de la Guerra dels Cent Anys

CAPÍTOL III Principals invents i descobriments de l'Edat Mitjana (476-1453)

BIBLIOGRAFIA (Ja sabeu, ací heu de ficar tots els llibres, o pàgines d'internet que heu consultat)

jueves, 8 de noviembre de 2007

Invents i descobriments de l'Edat Mitjana

En l'Edat Mitjana, que recordem és el llarg període de temps que va de l'any 476 d.C al 1453, ens hem de fer la idea de què pràcticament res era igual al món que nosaltres coneixem ara. Milers de descobriments que avui ens són familiars i centenars d'invents que avui tenim al nostre abast, n'hi havia aleshores. Però tot i que en l'Edat Mitjana no n'hi havia tot això que ara estem pensant (televisió, llum elèctrica, mòvils, internet, cotxes, trens, avions...) quan va començar l'època medieval encara n'hi havia menys, doncs, en el transcurs d'aquesta llarga època, com veurem a continuació, es van anar inventant i descobrint coses, de tal forma que la vida d'una persona de primeries de l'Edat Mitjana (Alta Edat Mitjana) disposava de la meitat d'invents i descobriments que una altra persona que va viure en la segona part de l'Edat Mitjana (Baixa Edat Mitjana).



PRINCIPALS INVENTS I DESCOBRIMENTS

552
La seda

En temps de l'Imperi Romà, la seda aplegava des de la Xina a través de la coneguda ruta de la seda, que recorria tota Àsia. Pensem en els mitjans de comunicació d'aleshores: cavalls i poc més. I pensem en els perills de ser robats que tenia aquella gent per tal d'atravessar tot un continent. El fet és que quan, després d'un temps que podia gairebé ser tot un any sencer (si tot anava bé) els comerciants que venien de la Xina a on havien comprat les teles de seda, feien pagar sumes fabuloses per la seda. Era més cara que el or. Amb això està dit tot. Però com que els nobles d'aquella època eren tots uns pijos, i no volien anar vestits amb teles corrents, sinó amb teles sofisticades i d'una qualitat extraordinària (com, encara avui en dia, és la seda natural) pagaven autèntique "burrades" per un tros de tela de seda. La veritat és que va haver famílies que per culpa d'això se'n van anar a la ruïna. Alguna cosa s'havia de fer. La millor opció era que algú els digués com redimonis feien els xinesos aquella meravillosa tela. No van ser els romans d'Occident, perquè primer es va desfer l'imperi (ja sabeu, els bàrbars) que ho van descobrir. Però l'altra part de l'Imperi (recordeu, Teodosi i la divisió de l'Imperi Romà) l'Imperi Romà d'Orient (més conegut per l'Imperi Bizantí), i amb l'Emperador més famós que tingué, Justinià, va aconseguir fer-se amb la misteriosa fórmula de la confecció de la seda. Va ser un dels primers casos d'espionatge de la Història. Dos monjos bizantins se'n van anar cap a la Xina i fent-se el bobo, una vegada allí, van assabentar-se del secret. Eren uns cucs. Els cucs de seda. De seguida ho van tindre clar. Una nit que van fer veure que s'alçaven a resar es van dirigir cap a on eren les moreres i dins d'unes canyes de bambú en van ficar un bon grapat d'ous de les papallones dels cucs de seda. I Una vegada això se'n van entornar cap a casa. A partir d'aquest any la seda, tot i ser un producte car, ja no era l'animalada que s'havia de pagar per un producte que venia de l'alatra part del món.

700

Porcellana
Cap a l'any 700 a la Xina van aprendre a fer pocellana, que és una espècie de ceràmica molt brillant, gairebé com el vidre, molt dura i blanca, que a més sonva com una campana quan se la colpejava. Quan al poc de temps els comerciants ho portaren a Occident, els nobles es tornaren bojos per aquells plats, i figures tan brillants i se'n gastaven autèntiques fortunes comprant-se'n. A les taules de les cases d'un noble era molt important tenir uns coberts de porcellana. Això era un signe de distinció. En canvi, els plats i els gots de les taules del camperols eren de fusta o de metall.

770

La ferradura

En l'any 600 es va inventat una nova arada "l'arada de vertedera" que tenia una fulla de ferro que es clavava profunda en la terra i remenejava molta terra, però clar, això també necessitava que el cavall tingués més força. I es van posar a pensdar i van intentar les ferradures. Així el cavall podia agafarse, sense esbarar, a la terra.

850

Café

Ja en feia molt de temps que en n'hi havia el costum de ficar a l'aigua algunes fulles de té perquè l'aigua no fera mal gust. I és que hem de pensar que en aquells anys no n'hi havia depiradores, i l'aigua no sempre estava neta. Molta gent el que feia era que no bebia mai aigua sinó crevesa o vi, que feien millor gust. Als musulmans com que no se'ls està permés beure alcohol i per aquells anys encara no coneixien el té, van haver d'invertar-se alguna cosa. Pareix ser que el café es va descobrir a Etipia, a una zona que es coneix amb el nom de Kaffe (d'ací vindrà el nom). Allí el café creixia salvatge. Un pastor de cabres va observar que, un dia, després d'haver pasturat per allí, les cabres estaven totes nervioses i no es podien dormir. Ell va pensar si no seria per haver menjat aquells fruits. Al dia següent ho tornà a probar, i tornà a passar el mateix. Total, que va compendre que aquelles boletes (el fruit del café) eren les que produïen aquella reacció. Probà ell mateix, i funcionà. Més tard, es va millorar el tema tostant el fruit i bollint-lo, però el café ja estava descobert.

900

Collars de cavall

Aquest invent, que com el de la ferradura i el de l'arada "de vertedera" es van inventar a Europa. El collar aquest permitia a l'animal empényer amb força sense fer-se mal, perquè amb aquest collar no li apretava la part baixa del coll

1050

La ballesta

Quanta més força s'aplica a l'hora de tensar un arc major serà la força amb la que eixirà la fletxa. En França es va inventar aquest aparell que consisteix en un dispositiu que permet estirar moltíssim la corda de l'arc sense que aquesta es trenque, perquè la corda era metàl·lica. Clar, això a mà no es pot fer de cap de les maneres. Les fletexes que eixien d'una ballesta abastaven uns 300 metres i eren capaces de travessar una cota de malla. Aquesta pot considerar-se la primera arma manual mecanitzada de la història. Tan mortífera va semblar aquesta arma que va ser considerada en un principi com un "arma de destrucció massiva" i el Papa va intertar prohibir el seu ús, però la veritat és que no va resultar tan mortífera com es pensaven. La principal dificultat de la ballesta era la seua lentitud. Es trigava massa temps en tensar-la amb la maneta i això donava temps a l'enemic en fugir.

1071

Forquilles

Els ganivets i les culleres tenen un origen prehistòric, però les forquilles son relativament moderns. Els nobles bizantins els gastaven, en una època en què, En Europa Occidental, rics i nobles menjaven amb els dits. Una princesa bizantina es va casar amb un noble venecià i se'n va dur cap a Venècia la seua coberteria, i entre els coberts estava la forquilla. Al començament els feia un poc de risa allò de punxar l'aliment, però a la fi, es va acabar per imposar el seu ús.



1180

Molins de vent

Els molins d'aigua i les sènies es coneixien des de feia mols anys, ja des de les primeres civilitzacions. Però, clar, si no n'hi ha aigua, no n'hi ha energia. Va ser un francés qui va pensar d'aprofitar la força del vent i construir el que avui coneixem amb el nom de molí de vent en Europa. Val a dir, però, que ell no ho havia inventat, ell s'ho havia copiat dels àrabs. Va ocórrer que aquest francés se'n va a nar a les croades a Orient Pròxim a lluitar contra els musulmans. I allí en va veure de molins de vent, i en tornar a França en va construir un i després tota Europa ho va copiar.


1185

Bruíxola

N'hi ha un mineral, que es diu magnetita (perquè es va descobrir en una regió que es diu Magnesia, en el segle VI a. J.C) que té la propietat d'atraure a certs metalls. Això seria un iman natural. Més tard es va descobrir que si un tros de ferro es fregava amb la magnetica quedava magnetitzat. Seria aleshores, un iman artificial. I el que és més curiós, si s'imantava una agulla i se li donava voltes, sempre es parava assenyalant la direcció Nord-Sud. Sembla que van ser els xinesos vora el segle II de la nostra era qui es van adonar d'aquesta característica. Els xinesos mai foren uns grans navegants, i per això, no li'n van saber trobar profit a aquest descobriment per a situar-se en la mar. Però els àrabs, quan ho van aprendre sí que van tractar d'aprofitar-lo per a navegar. Van ser una altra vegada els croats els qui s'ho van copiar dels àrabs i van construir un aparell on es marcaven els punts cardinals per a poder-se guiar en la mar. Una bruíxola no és més que una caixa (la paraula bruíxola deriva d'una paraula llatina que vol dir "caixa") on una agulla magnetitzada es col·loca sobre una targeta marcada amb les direccions, i l'agulla es pot moure lliurement al voltant de la targeta.


1228

Carbó

El primer combustible utilitzat per a alimentar el foc, i que encara és molt comú, va ser la llenya. Però la llenya es consumeix amb molta rapidesa i en faria falta moltíssima per a alimentar un foc molt gran. L'ésser humà si trobava carbó l'utilitzava, però no va ser sinó fins el segle XIII que a la Xina es va començar a furgar la terra per trobar mines de carbó. Tot i això, les priemres mines de carbó de què en tenim notícia són d'una ciutat anglesa, Newcastle.

1241

Timó

Per tal de girar els vaixells el que es feia era que algun mariner es posara a popa i amb un rem l'impulsara a una altra part fent més o menys força a un costat o a l'altre. Això suposa un esforç per al timoner que era tan gran quan més gran era el vaixell. Els àrabs van ser els primers en utilitzar un timó i els croats s'ho van copiar i ho van dur a Europa Occidental.

1249

Ulleres

Més que ulleres podríem parlar de cristalls d'augment. Va ser un inglès, Roger Bacon (que amés era filòsof) qui les va inventar, tot i que sembla que a la Xina i a l'Índia, ja per aquell temps n'hi havia d'aparells com el que ell va inventar. Aquestes priemers ulleres només se les ficaven persones nobles, que havien perdut molta vista i això eren una mena de lupa que servia per a que pugueren llegir. No eren ulleres per a veure de lluny, aquest tardarien encare segles en inventar-les. (les primeres s'inventaren en l'any 1451, però no es van perfeccionar fins al segle XIX)


1249

Pólvora

En la Xina ja coneixien la pólvora des de feia segles. Però és possible que foren els mongols els que portaren la fórmula de la pólvora a Occident (proporcions mesurades de salnitre, carbó vegetal i fósforo). Els xinesos la feien explotar ficant-hi la pólvora dins de canyes fofes de bambú i i en xicotets projectils (com si foren coets) que utilitzarven per espantar la cavalleria dels mongols. No eren pròpiament armes.

1291

Espills

Fins aquest any el vidre havia sigut sempre de colors. En Venezia es va desenvolupar per primera vegada un vidre raonablement clar i fins i tot transparent. Aquest vidre incolor feia possible l'espill modern. Fins ara les persones podien mirar-se en l'aigua o en una superfície molt ben polida com el bronze. La veritat és que poques persones coneixien el seu aspecte físic, perque l'aigua rarament s'està queta i el bronze polit era molt car. Si la superfície de cristall es revestia per un costat d'una làmina de metall, el resultat era un espill.


1298

Arcs llargs

L'arc llarg el van inventar els galesos. Tenia més d'1'80 metres l'alçada i disparava fletxes de gairebé un metro de llargària. Un hàbil arquer podia disparar una fletxa fins a 225 metres i fins i tot de 300 metres. L'inconvenient que tenien aquests arcs és que s'havia de fer una força tremenda i per això només ho podien disparar guerrers molt ben entrenats.

1335

Rellotges mecànics

Aquests primers rellotges mecànics es montaven en una torre (la de l'Ajuntament, o l'església). En l'any 1335 es va instal·lar en Milan (Itàlia). Donava l'hora i per primera vegada, els ciutadans podien adonar-se'n de quin hora era escoltant el número de campanades.

1346

Canó

Una vegada els europeus van conèixer la fórmula de la pólvora, es va idear la manera de col·locar-la en un cilindre metàl·lic, i aprofitant-hi la força explosiva de la pólvora, projectar una bola de pedra o de metall. La primera vegada que es va utilitzar aquest primitiu aparell en una batalla va ser en el setge a la ciutat de Metz, en l'any 1324. Però la primera vegada que es va utilitzar en una batalla campal va ser en la batalla de Crécy, a França, el 26 d'agost de 1346.

A més d'aquests descobriments i invents que s'han detallat en va haver d'altres:

La cúpula (537) Cercle Àrtic (870) Islàndia (874) Groenlàndia (982) Vinlàndia (1000) Cometes (1066) Arcbotants (1137) Llunyà Orient (1298) Torn de filar (1298) Àcid sulfúric (1300) Destilació de licors (1300) Illes Canàries (1312) Cuarentena (1403) Oceà Índic (1405) Illes de Madeira (1418) Illes Açores