Les guerres mèdiques van ser unes guerres que van tindre lloc entre els perses i els grecs en el segle VI i V abans de crist. Es diuen mèdiques perquè els grecs els deien medos als perses. Tot va començar si fa no fa així:
Entre el 550 i el 500 a. C. Va passar un fet sorprenent al món. Els perses, que eren un poble que vivia a les muntanyes que s’alcen al nord de Mesopotàmia, van estar sota el domini primer dels assiris i després dels babilonis.
Un dia en van tindre prou. Un famós cabdill, Cir, volia posar fi al sotmetiment del seu poble. Les seus bandes de genets, doncs, van baixar a la plana de Babilònia. Els babilonis, en veure davant dels murs enormes de la seua ciutat a un reduït grup de guerrers que els volien conquerir, van esclatar a riure. Però els perses, sota el comandament de Cir els van conquistar.
Cir es va convertir en senyor d’un gran regne. Però Cir no en va tindre prou amb això i es va dirigir cap a Egipte. Es va morir pel camí, però el seu fill Cambisses va conquerir Egipte i va destituir el faraó. Aquest va ser el final de l’imperi egipci, que havia durat gairebé tres mil anys.
En temps de Dario, el qual ja era senyor d’un gran imperi que s’estenia des d’Egipte fins la frontera amb l’Índia, es va plantejar la conquesta de les terres gregues, és a dir l’Hèl·lade.
1a guerra mèdica
Dario va enviar a Atenes uns emissaris dient que si pagaven uns tributs a Pèrsia no els atacarien. Però els atenencs no ho van acceptar i van fer fora als emissaris.
Dario va declarar la guerra a les polis gregues.
Dario de seguida va conquerir les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, i després va aparellar una gran flota amb la intenció de destruir Atenes i conquerir tota l’Hel·lade. A aquesta flota la va sorprendre una gran tempesta i la va enfonsar. Dario es va posar furiós. Diuen que li va encarregar a un esclau que durant les menjades li cridés tres vegades: “Senyor, recorda’t dels atenecs”
Dario va refer la flota i s’encaminà cap a Atenes. Va anar conquerint totes les illes que li venien de camí i va destruir moltes ciutats. Finalment va arribar molt a prop d’Atenes, a un lloc que es diu Marató.
Les forces perses devien ser-ne unes 100.000 i les atenenques només unes 10.000.
Soldats atenencs lluitant contra els perses en la batalla de marató
El cap dels atenencs era Milcíades. Milcíades va situar tot l’exèrcit atenenc a la ciutat de Marató, en fileres, i va guanyar als perses. Milcíades de seguida, sense pèrdua de temps, en veure que l’exercir persa fugia però s’embarcava en els vaixells, va dir-li a un emissari, que li deien Filípides, que se n’anara corrent a Atenes a dir-los que havien guanyat. Va recorrer la distància que separa Atenes de Marató (42 kilòmetres) i en arribar, només va tindre temps dir-ne una cosa: "hem guanyat", i es va morir del cansament. Unes altres fonts dieuen que el que va passar va ser que Milcíades el que va fer va ser que li va manar al millor corredor d'Atenes, Filípides, que anés a buscar reforços a Esparta. Filípides va recorrer la distància que separa Marató d'Esparta (220 km.) en un día i mig, i en aplegar, es va morir, i els espartans no van vindre a donar-li ajuda als atenencs. Cadascú que agafe la versió que més li agrade.
Tot seguit, Milcíades i el seu exèrcit es van dirigir per terra cap a Atenes assabentat que la flota persa es dirigia cap allí, i que el camí per terra era molt més curt que per mar.
Un emissari atenenc va haver de córrer 42 Km. per a dir als atenencs que havien guanyat
Els perses, en aplegar a Atenes i veure que l’exèrcit atenenc els estava esperant es van tornar cap a casa.
Corria l’any 490 a.C i Atenes i tota Grècia acabaven de salvar-se de caure en mans dels perses.
2a guerra mèdica
Poc de temps després de tot això, Dario va morir i va deixar al seu successor, Xerxes, la tasca de venjar-se dels grecs.
Va reunir un exèrcit entre tots els pobles súbdits de Pèrsia, és a dir, Egipte, Babilònia i l’Àsia Menor.
Una part d’aquell enorme exèrcit (diuen que n’eren un milió de soldats) va anar per mar cap a Grècia, i una altra part, per terra.
Al nord de Grècia, un exèrcit d’Esparta al comandament del cap espartà Leònides va intentar parar-los en un congost que es diu les Termòpiles.
Soldats lliutant en la batalla de les Termòpiles
Els perses van exigir als espartans que lliuressin les armes. “Veniu a buscar-les” va ser la resposta. I els perses els van contestar: “Tenim tantes fletxes que si les disparem el sol s’enfosquirà”. “Molt millor” van contestar els espartans, “així lluitarem a l’ombra”. Després de dos dies de negociacions, un espartà traïdor va ensenyar als perses un sender dalt de la muntanya, de manera que l’exèrcit espartà va ser derrotat. Tres mil espartans i set cents perses van morir en la batalla, però ningun espartà va fugir. Era la seua llei.
Després de la victòria a dels atenencs a la primera guerra mèdica els atenencs van organitza la Lliga de Delos, que era una associació entre les ciutats jòniques per a defensar-se del perill dels perses. Els seus membres pagaven un impost de 460 talents que s’ingressaven en un tresor que estava en Delos.
A tot això els perses venien amb males intencions per terra i per mar cap a Atenes. Temístocles, cap dels atenencs, que havia fet construir una gran flota formada per vaixells menuts i lleugers que eren molt millor que les grans i pesants galeres a rems dels perses, va manar abandonar Atenes i tots se’n van anar a refugiar-se a la petita illa de Salamina, a prop d’Atenes.
Quan l’exèrcit persa va aplegar a Atenes se la va trobar abandonada, i la va incendiar. Els atenecs, malgrat veure des de l’illa la ciutat en flames, no hi va fer res. Llavors va aplegar la flota persa amb les seues enormes galeres a Atenes i van amenaçar de posar setge a Salamina.
Galeres a rems de la flota persa
Els aliats dels atenencs que estaven a l’illa de Salamina es van acovardir i li van dir a Temístocles que en sendemà fugirien de l’illa, però Temístocles va enviar secretament un missatger que es va fer passar per un traïdor i li va dir a Xerxes. “ataca le seguida, si no, els aliats atenencs s’escaparan”. Xerxes va caure en la trampa i l’endemà va atacar amb els seus grans vaixells i després d’una gran batalla, la batalla de Salamina, van perdre, perquè els vaixells atenencs eren molt més adients per a navegar entre les moltes illes de la mar Egea. Era l’any 480 a.C
Imatge de la batalla naval de Salamina
Després els atenencs els van tornar a véncer per terra en la batalla de Platea (479 a. C) i així es van acabar les guerres mèdiques i el perill del perses.
