jueves, 8 de noviembre de 2007

Invents i descobriments de l'Edat Mitjana

En l'Edat Mitjana, que recordem és el llarg període de temps que va de l'any 476 d.C al 1453, ens hem de fer la idea de què pràcticament res era igual al món que nosaltres coneixem ara. Milers de descobriments que avui ens són familiars i centenars d'invents que avui tenim al nostre abast, n'hi havia aleshores. Però tot i que en l'Edat Mitjana no n'hi havia tot això que ara estem pensant (televisió, llum elèctrica, mòvils, internet, cotxes, trens, avions...) quan va començar l'època medieval encara n'hi havia menys, doncs, en el transcurs d'aquesta llarga època, com veurem a continuació, es van anar inventant i descobrint coses, de tal forma que la vida d'una persona de primeries de l'Edat Mitjana (Alta Edat Mitjana) disposava de la meitat d'invents i descobriments que una altra persona que va viure en la segona part de l'Edat Mitjana (Baixa Edat Mitjana).



PRINCIPALS INVENTS I DESCOBRIMENTS

552
La seda

En temps de l'Imperi Romà, la seda aplegava des de la Xina a través de la coneguda ruta de la seda, que recorria tota Àsia. Pensem en els mitjans de comunicació d'aleshores: cavalls i poc més. I pensem en els perills de ser robats que tenia aquella gent per tal d'atravessar tot un continent. El fet és que quan, després d'un temps que podia gairebé ser tot un any sencer (si tot anava bé) els comerciants que venien de la Xina a on havien comprat les teles de seda, feien pagar sumes fabuloses per la seda. Era més cara que el or. Amb això està dit tot. Però com que els nobles d'aquella època eren tots uns pijos, i no volien anar vestits amb teles corrents, sinó amb teles sofisticades i d'una qualitat extraordinària (com, encara avui en dia, és la seda natural) pagaven autèntique "burrades" per un tros de tela de seda. La veritat és que va haver famílies que per culpa d'això se'n van anar a la ruïna. Alguna cosa s'havia de fer. La millor opció era que algú els digués com redimonis feien els xinesos aquella meravillosa tela. No van ser els romans d'Occident, perquè primer es va desfer l'imperi (ja sabeu, els bàrbars) que ho van descobrir. Però l'altra part de l'Imperi (recordeu, Teodosi i la divisió de l'Imperi Romà) l'Imperi Romà d'Orient (més conegut per l'Imperi Bizantí), i amb l'Emperador més famós que tingué, Justinià, va aconseguir fer-se amb la misteriosa fórmula de la confecció de la seda. Va ser un dels primers casos d'espionatge de la Història. Dos monjos bizantins se'n van anar cap a la Xina i fent-se el bobo, una vegada allí, van assabentar-se del secret. Eren uns cucs. Els cucs de seda. De seguida ho van tindre clar. Una nit que van fer veure que s'alçaven a resar es van dirigir cap a on eren les moreres i dins d'unes canyes de bambú en van ficar un bon grapat d'ous de les papallones dels cucs de seda. I Una vegada això se'n van entornar cap a casa. A partir d'aquest any la seda, tot i ser un producte car, ja no era l'animalada que s'havia de pagar per un producte que venia de l'alatra part del món.

700

Porcellana
Cap a l'any 700 a la Xina van aprendre a fer pocellana, que és una espècie de ceràmica molt brillant, gairebé com el vidre, molt dura i blanca, que a més sonva com una campana quan se la colpejava. Quan al poc de temps els comerciants ho portaren a Occident, els nobles es tornaren bojos per aquells plats, i figures tan brillants i se'n gastaven autèntiques fortunes comprant-se'n. A les taules de les cases d'un noble era molt important tenir uns coberts de porcellana. Això era un signe de distinció. En canvi, els plats i els gots de les taules del camperols eren de fusta o de metall.

770

La ferradura

En l'any 600 es va inventat una nova arada "l'arada de vertedera" que tenia una fulla de ferro que es clavava profunda en la terra i remenejava molta terra, però clar, això també necessitava que el cavall tingués més força. I es van posar a pensdar i van intentar les ferradures. Així el cavall podia agafarse, sense esbarar, a la terra.

850

Café

Ja en feia molt de temps que en n'hi havia el costum de ficar a l'aigua algunes fulles de té perquè l'aigua no fera mal gust. I és que hem de pensar que en aquells anys no n'hi havia depiradores, i l'aigua no sempre estava neta. Molta gent el que feia era que no bebia mai aigua sinó crevesa o vi, que feien millor gust. Als musulmans com que no se'ls està permés beure alcohol i per aquells anys encara no coneixien el té, van haver d'invertar-se alguna cosa. Pareix ser que el café es va descobrir a Etipia, a una zona que es coneix amb el nom de Kaffe (d'ací vindrà el nom). Allí el café creixia salvatge. Un pastor de cabres va observar que, un dia, després d'haver pasturat per allí, les cabres estaven totes nervioses i no es podien dormir. Ell va pensar si no seria per haver menjat aquells fruits. Al dia següent ho tornà a probar, i tornà a passar el mateix. Total, que va compendre que aquelles boletes (el fruit del café) eren les que produïen aquella reacció. Probà ell mateix, i funcionà. Més tard, es va millorar el tema tostant el fruit i bollint-lo, però el café ja estava descobert.

900

Collars de cavall

Aquest invent, que com el de la ferradura i el de l'arada "de vertedera" es van inventar a Europa. El collar aquest permitia a l'animal empényer amb força sense fer-se mal, perquè amb aquest collar no li apretava la part baixa del coll

1050

La ballesta

Quanta més força s'aplica a l'hora de tensar un arc major serà la força amb la que eixirà la fletxa. En França es va inventar aquest aparell que consisteix en un dispositiu que permet estirar moltíssim la corda de l'arc sense que aquesta es trenque, perquè la corda era metàl·lica. Clar, això a mà no es pot fer de cap de les maneres. Les fletexes que eixien d'una ballesta abastaven uns 300 metres i eren capaces de travessar una cota de malla. Aquesta pot considerar-se la primera arma manual mecanitzada de la història. Tan mortífera va semblar aquesta arma que va ser considerada en un principi com un "arma de destrucció massiva" i el Papa va intertar prohibir el seu ús, però la veritat és que no va resultar tan mortífera com es pensaven. La principal dificultat de la ballesta era la seua lentitud. Es trigava massa temps en tensar-la amb la maneta i això donava temps a l'enemic en fugir.

1071

Forquilles

Els ganivets i les culleres tenen un origen prehistòric, però les forquilles son relativament moderns. Els nobles bizantins els gastaven, en una època en què, En Europa Occidental, rics i nobles menjaven amb els dits. Una princesa bizantina es va casar amb un noble venecià i se'n va dur cap a Venècia la seua coberteria, i entre els coberts estava la forquilla. Al començament els feia un poc de risa allò de punxar l'aliment, però a la fi, es va acabar per imposar el seu ús.



1180

Molins de vent

Els molins d'aigua i les sènies es coneixien des de feia mols anys, ja des de les primeres civilitzacions. Però, clar, si no n'hi ha aigua, no n'hi ha energia. Va ser un francés qui va pensar d'aprofitar la força del vent i construir el que avui coneixem amb el nom de molí de vent en Europa. Val a dir, però, que ell no ho havia inventat, ell s'ho havia copiat dels àrabs. Va ocórrer que aquest francés se'n va a nar a les croades a Orient Pròxim a lluitar contra els musulmans. I allí en va veure de molins de vent, i en tornar a França en va construir un i després tota Europa ho va copiar.


1185

Bruíxola

N'hi ha un mineral, que es diu magnetita (perquè es va descobrir en una regió que es diu Magnesia, en el segle VI a. J.C) que té la propietat d'atraure a certs metalls. Això seria un iman natural. Més tard es va descobrir que si un tros de ferro es fregava amb la magnetica quedava magnetitzat. Seria aleshores, un iman artificial. I el que és més curiós, si s'imantava una agulla i se li donava voltes, sempre es parava assenyalant la direcció Nord-Sud. Sembla que van ser els xinesos vora el segle II de la nostra era qui es van adonar d'aquesta característica. Els xinesos mai foren uns grans navegants, i per això, no li'n van saber trobar profit a aquest descobriment per a situar-se en la mar. Però els àrabs, quan ho van aprendre sí que van tractar d'aprofitar-lo per a navegar. Van ser una altra vegada els croats els qui s'ho van copiar dels àrabs i van construir un aparell on es marcaven els punts cardinals per a poder-se guiar en la mar. Una bruíxola no és més que una caixa (la paraula bruíxola deriva d'una paraula llatina que vol dir "caixa") on una agulla magnetitzada es col·loca sobre una targeta marcada amb les direccions, i l'agulla es pot moure lliurement al voltant de la targeta.


1228

Carbó

El primer combustible utilitzat per a alimentar el foc, i que encara és molt comú, va ser la llenya. Però la llenya es consumeix amb molta rapidesa i en faria falta moltíssima per a alimentar un foc molt gran. L'ésser humà si trobava carbó l'utilitzava, però no va ser sinó fins el segle XIII que a la Xina es va començar a furgar la terra per trobar mines de carbó. Tot i això, les priemres mines de carbó de què en tenim notícia són d'una ciutat anglesa, Newcastle.

1241

Timó

Per tal de girar els vaixells el que es feia era que algun mariner es posara a popa i amb un rem l'impulsara a una altra part fent més o menys força a un costat o a l'altre. Això suposa un esforç per al timoner que era tan gran quan més gran era el vaixell. Els àrabs van ser els primers en utilitzar un timó i els croats s'ho van copiar i ho van dur a Europa Occidental.

1249

Ulleres

Més que ulleres podríem parlar de cristalls d'augment. Va ser un inglès, Roger Bacon (que amés era filòsof) qui les va inventar, tot i que sembla que a la Xina i a l'Índia, ja per aquell temps n'hi havia d'aparells com el que ell va inventar. Aquestes priemers ulleres només se les ficaven persones nobles, que havien perdut molta vista i això eren una mena de lupa que servia per a que pugueren llegir. No eren ulleres per a veure de lluny, aquest tardarien encare segles en inventar-les. (les primeres s'inventaren en l'any 1451, però no es van perfeccionar fins al segle XIX)


1249

Pólvora

En la Xina ja coneixien la pólvora des de feia segles. Però és possible que foren els mongols els que portaren la fórmula de la pólvora a Occident (proporcions mesurades de salnitre, carbó vegetal i fósforo). Els xinesos la feien explotar ficant-hi la pólvora dins de canyes fofes de bambú i i en xicotets projectils (com si foren coets) que utilitzarven per espantar la cavalleria dels mongols. No eren pròpiament armes.

1291

Espills

Fins aquest any el vidre havia sigut sempre de colors. En Venezia es va desenvolupar per primera vegada un vidre raonablement clar i fins i tot transparent. Aquest vidre incolor feia possible l'espill modern. Fins ara les persones podien mirar-se en l'aigua o en una superfície molt ben polida com el bronze. La veritat és que poques persones coneixien el seu aspecte físic, perque l'aigua rarament s'està queta i el bronze polit era molt car. Si la superfície de cristall es revestia per un costat d'una làmina de metall, el resultat era un espill.


1298

Arcs llargs

L'arc llarg el van inventar els galesos. Tenia més d'1'80 metres l'alçada i disparava fletxes de gairebé un metro de llargària. Un hàbil arquer podia disparar una fletxa fins a 225 metres i fins i tot de 300 metres. L'inconvenient que tenien aquests arcs és que s'havia de fer una força tremenda i per això només ho podien disparar guerrers molt ben entrenats.

1335

Rellotges mecànics

Aquests primers rellotges mecànics es montaven en una torre (la de l'Ajuntament, o l'església). En l'any 1335 es va instal·lar en Milan (Itàlia). Donava l'hora i per primera vegada, els ciutadans podien adonar-se'n de quin hora era escoltant el número de campanades.

1346

Canó

Una vegada els europeus van conèixer la fórmula de la pólvora, es va idear la manera de col·locar-la en un cilindre metàl·lic, i aprofitant-hi la força explosiva de la pólvora, projectar una bola de pedra o de metall. La primera vegada que es va utilitzar aquest primitiu aparell en una batalla va ser en el setge a la ciutat de Metz, en l'any 1324. Però la primera vegada que es va utilitzar en una batalla campal va ser en la batalla de Crécy, a França, el 26 d'agost de 1346.

A més d'aquests descobriments i invents que s'han detallat en va haver d'altres:

La cúpula (537) Cercle Àrtic (870) Islàndia (874) Groenlàndia (982) Vinlàndia (1000) Cometes (1066) Arcbotants (1137) Llunyà Orient (1298) Torn de filar (1298) Àcid sulfúric (1300) Destilació de licors (1300) Illes Canàries (1312) Cuarentena (1403) Oceà Índic (1405) Illes de Madeira (1418) Illes Açores

7 comentarios:

NICO dijo...

miguel podrias poner los descubrimientos de la edad media en castellano porfvor
gracias
feliz año y felicidades por tu cumpleaños
hasta mañana

Sele dijo...

Me irá muy bien en el proyecto para la escuela de la edad media.
Encima lo tengo que escribir en català.
Les diré esta webpage a todos mis amigos para que la sepan.
Esta web es genial!

Anónimo dijo...

olle porfavor ponlo e caastellano.facilita la lectura.

Anónimo dijo...

esta mui bien pero que inventos acian y mira yyo voy a la escuela y me va bien por k estoy trabajando de esto y estoy aciendo un projectoo buenoo que me gustaa pero a de poner que inventos adios perdone las molestis

MarcGP dijo...

Felicidats,
Esta molt currada i va molt be si has fer algun treball que tracti d'aixo, jo per exemple l'ha eh feta servir per a un treball de sintesis

Ivan Gomez Varagas dijo...

Miguel Soy Ivan Gomez Vargas, eres mol bó professor, aquesta informació a sigut molt alta per al meu treball de l'Europa Medieval

Anónimo dijo...

Esta muy bien todo, pero podrias poner los inventos i los descubrimientos por separado...
digo yo :)