jueves, 21 de febrero de 2008

Jaume I

El Rei En Jaume I


Les dones de companya



Na Violant D'Hongria









Entre tots els personatges històrics que tenim els valencians –Sant Vicent Ferrer, els Borja, Lluís Vives, Blasco Ibàñez, Sorolla... – Jaume I ocupa de forma clara i a una distància considerable de la resta, el primer lloc.
Jaume I és ni més ni menys, “el pare de la nostra pàtria”.
Ell va ser qui va propiciar la fundació d’un regne cristià nou a les terres de Xarq Al-Andalus (el regne moro de València) que van estar habitades durant vora de cinc segles per sarraïns, infidels, o moros, com vulgueu dir.
Jaume I ens dóna carta de naturalesa com a poble, a nosaltres, els valencians. La conquesta de les terres andalusines compreses entre Vinaròs i Oriola, esdevindria de bon començament, i per voluntat expressa del rei conqueridor com un regne independent, diferenciat jurídicament i políticament dels altres territoris que formaven l’aliança catalanoaragonesa.
Jaume I crea, doncs, un regne nou a València i un altre a Mallorca. Tots dos, això sí, pertanyents a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, als que ara se’ls afegeixen el Regne de València i el Regne de Mallorca)

Els primers anys de la seua vida

Jaume I és fill de Maria de Montpellier i el rei Pere II D’Aragó i I de Catalunya.
Va nàixer el 2 de febrer de 1208. Aquest any, doncs, en fa 800 anys del seu naixement.
Son pare, Pere II, el va lliurar quan Jaume encara no havia complit els cinc anys com a penyora al seu principal enemic, Simó de Monfort.
El mes d’abril de 1213 mor sa mare a Roma. I el seu pare, mesos després, en la batalla de Muret, el 13 de setembre. La Corona d’Aragó es queda sense rei, i el successor, el futur rei Jaume I, encara no té més que cinc anys. El seu oncle avi, el comte Sanç de Rosselló fa de regent fins que Jaume siga declarat major d’edat a l’any 1217.
Mentrestant el xicotet príncep és educat a la ciutat de Carcassona pels templers. Va caldre la intervenció del papa Innocenci III perquè Monfort el deixés anar a ocupar el seu tron.

Els casaments de Jaume I

S’ha de dir ben prompte. Jaume I va ser persona no només d’una dona, sinó de moltes. (“home de moltes femes”, com ell mateix ho diu en el Llibre dels feits)
El 6 de juny de 1221, quan encara era un adolescent, es casa amb Elionor de Castella. Va tindre un fill, Alfons, però als vuit anys de casament, la repudiar a la seua dona, invocant un cert parentesc amb ella, i el Papa va accedir a la separació.
Ja divorciat, el 8 de setembre de 1235 es casa amb Violant d’Hongria, filla del rei Andreu II d’Hongria. D’ella va tindre quatre filles: Violant, Constança, Sança, Maria i Elisabet, i tres fills: Pere , Jaume, i Sanç.
Violant d’Hongria mor el 1251, i en el 1260 mor Alfons, fill de Jaume I i Elionor; la qual cosa va fer que sorgira una disputa entre els fills barons de Violant d’Hongria, i Jaume I que es va resoldre en favor de Jaume. La reina Na Violant d’Hongria es feia acompanyar com era ús de l’època per les “dones de companya”, que per tradició són aquestes, i així apareixen tots els anys en les festes de la Magdalena: Na Dolça, N’Ermengarda, Na Eva, Na Margarida, Na Provençala i Na Rama.

La tercera esposa de Jaume I va ser Teresa Gil de Vidaure, de la qual va tindre dos fills: Jaume d’Eixèrica i Pere d’Ayerve. Jaume I la va repudiar i va viure els seus últims anys amb Berenguela Alfonso.

Les seues conquistes

En 1230 va conquerir Mallorca.
El dia 9 d’octubre de l’any 1238 va entrar en la ciutat de València. Per això aquesta data avui és la festa de la Comunitat Valenciana. Castelló (que aleshores era un castell, el castell de Fadrell, que són les runes que n’hi ha a la Magdalena, i poc més) el va conquerir un any després, al març de 1239. I aquest mateix any el rei Jaume I li atorga la seua carta de poblament (La carta Pobla) que vol dir que els dóna permís als habitants del seu regne per a què vingueren a ocupar aquestes terres conquistades. La gent, segurament, degué de mirar cap a la plana que es veu des del pujolet de la Magdalena, i degueren pensar els habitants del castell vell que estarien molt millor allí en les terres de la plana, i van pensar seriosament en traslladar-s'hi. Aquest trasllat, que és allò que se celebra en les festes de la Magdalena, li va ser concedit pel rei Jume I als habitants del castell de la Magdalena el 8 de setembre de l'any 1251. I el trasllat, segons la tradició, es va fer el tercer diumenge de quaresma de l'any següent. Aleshores tots els habitants del "castell vell" (situat com ja hem dit al pujolet de la Magdalena, on encara avui en dia s'hi poden veure les seus runes) aquell tercer diumenge de quaresma van agafar totes les seus possessions i es van traslladar fins a la plana, on van fundar la ciutat de Castelló.
Al 1276 va conquistar el regne de Múrcia.





La seua herència

El rei En Jaume I va morir a València de malaltia, a l’any 1276. I va ser soterrat al monestir de Poblet.
Com el seu fill primogènit va morir, va deixar el títol de rei de la corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València) al seu fill Pere, i a Jaume li deixà el regne de Mallorca (totes les illes Balears i Sardanya)

3 comentarios:

adrian dijo...

ola soc adrian
kin es mes gran el nil o el amazonas perque en una pagina me fique que es mes gran el amazonashttp://www.planetacurioso.com/2006/10/31/los-10-rios-mas-largos-del-mundo/
i com en clase dieu que es mes gran el nil
deu!!!!

adrian dijo...

so c adrian un altra vegada
el mar caspio se considera como un lago????

adrian dijo...

ola soc adrian
kin es mes gran el nil o el amazonas perque en una pagina me fique que es mes gran el amazonashttp://www.planetacurioso.com/2006/10/31/los-10-rios-mas-largos-del-mundo/
i com en clase dieu que es mes gran el nil
deu!!!!