La genealogia dels deus grecs.

Si voleu informació sobre la genealogia del deus féu click ací. O aneu a l'entrada original que està feta en desembre de 2007. La podeu trobar a baix de la pàgina a la dreta.

L'art de la momificació

Anubis, déu dels funerals i els embalsamaments, atenent un difunt

Per als egipcis, hi havia una altra vida després de la mort: el cos mortal moria, però l'ànima romania viva. El difunt havia de sotmetre's a un juí en què es pesava el seu cor i amb aquests els actes duts a terme durant la seua vida; per superar el juí, el sacerdot recitava una sèrie de fòrmules escrites en el Llibre dels morts, papir que després es depositava en les tombes al costat de les mòmies.

Després del juí, el difunt entrava en el regne d'Osiris. No obstant això, l'esperit necessitava el cos per a seguir existint en l'altra vida. La momificació tenia precisament la finalitat de conservar el mort amb la mateixa aparença que aquest havia tingut en vida: al cadàver se li extreia el cervell i els òrgans interns, que es depositaven en els anomenats vasos canopis. A fi que es conservara eternament, el cos era submergit en unes substàncies determinades i embolicat després amb benes.

Horus, fent la cerimònia de l'obertua de la boca

Aquest treball era fet pels embalsamadors en les cases de la Mort. L'ofici d'aquestes persones era considerat de la categoria més baixa; el seu contacte constant amb la mort, l'olor, difícil de dissimular, amb què quedaven impregnats, així com les marques produïdes pel maeig de líquids corrosius, provocaven el rebuig de la resta de la població.

En aquesta escena presa d'El Llibre dels morts es descriu l'entrada en la Sala de la Veritat Absoluta i el juí de l'home en presència d'Osiris, mentre Thot pren nota en la seua paleta d'escriba

Després de la cerimònia de purificació i d'ofrena, en què un sacerdot complia el ritu de l'obertura de la boca de la mòmia perquè el mort revisquera i s'uniren el cos i l'ànima, que existiren per sempre al regne d'Osiris, el cos era introduït en un sarcòfag en què estava representada la imatge del difunt.

Com que el cadàver havia de romandre intacte, les tombes es construïen en llocs la sequedat dels quals contribuïra a mantrindre'l en un estat ideal de conservació. Els difunts eren soterrats, a més, amb les seues riqueses i els sues béns, que, en el cas dels faraons, incloïen també els seus servidors.

Si voleu més informació sobre l'antic món del egipcis feu clik ací: http://www.slideshare.net/jorgelagim2/unitat-12-la-civilitzaci-egpcia

Per als de segon:

Si voleu veure arquitectura gòtica feu clik ací

Algunas imágenes de pinturas egipcias