martes, 23 de octubre de 2007

Característiques geogràfiques d'Amèrica



Amèrica és el segon continent més gran de la Terra. Està situat entre els 82º de latitud nord i els 55º de latitud sud. És a dir, Amèrica va del Cercle Polar Àrtic en el nord, fins a molt prop del Cercle Polar Antàrtic en el seu extrem sud.


Aquesta gran latitud explica l'enorme diversitat de medis naturals que presenta.


Amèrica presenta tres gran unitats geogràfiques:




  • Amèrica del Nord


  • Amèrica Central

  • Amèrica del Sud


Límits:




  • Al nord: Oceà Glacial Àrtic


  • Al sud: Oceans Atlàntic i Pacífic


  • A l'Est: Oceà Atlàntic

  • A l'Oest: Oceà Pacífic




EL RELLEU



Amèrica del Nord

  • Massissos Antics: Són zones molt erosionades, encara que alguns trams conformen cadenes muntanyoses, com els Apalatxes, situats a l'est, en paral·lel a la costa atlàntica, i que tenen una altitud aproximada de 2.000 metres.

  • Planes: Les de més extensió són les que es troben al voltant de la badia de Hudson i les que estan solcades per rius com el Mackencie i el Mississippí.
  • Serralades joves: Estan formades per muntanyes d'altitud elevada. Les més importants són: les Muntanyes Rocalloses, Sierra Madre Oriental i Occidental.
  • Altiplans: Els més important són: L'Altiplà Central Mexicà i el del Colorado el qual està atravessat pel riu del mateix nom i ha originat un profund canó: El cañón del Colorado.


Amèrica Central

  • El relleu és muntanyós i s'hi troben nombrosos volcans.
  • En la zona insular (les Illes) constituïda per l'arxipièlag de les Antilles en el qual hi ha illes predominantment planes, com Cuba,unes altres amb un relleu muntanyós com La Hispaniola, i algunes d'origen volcànic com Martinica i Guadalupe.


Amèrica del Sud



  • Massissos antics: Massís de Guaiana i l'altiplà del Mato Grosso



  • Planes: Llanos del Orinoco, plana Amazònica, Gran Chaco i La Pampa

  • Serralades joves: La Serralada dels Andes amb més de 7.000 Km de longitud. Allí està situat el pic més alt d'Amèrica: l'Aconcagua (6.960 metres)




RIUS I LLACS


RIUS



  • Vessant de l'Àrtic: Els rius d'aquest vessant, com el Mackencie, romanen gelats a l'hivern. A la primavera, en produir-se el desglaç, els seus cabals augmenten

  • Vessant de l'Atlàntic: Són llargs i molt cabalosos, perquè discorren per zones que plou molt. Els més importants són: Sant Llorenç, Mississippí, Orinoco, Paranà i Amazones.

  • Pacífic: Excepte el Colorado, el Yukon i el Columbia, els rius d'aquest vessant són curs, ja que naixen en muntanyes pròximes a la costa.

LLACS



  • En el continent americà es troben els llacs més grans del món. A Amèrica del Nord són molt nombrosos: Gran Llac de l'Ós, Gran Llac de l'Esclau i el conjunt dels grans llacs (Superior, Michigan, Erie, Ontario).

  • A Amèrica Central es troba el llac Nicaragua

  • A Amèrica del Sud el llac Titicaca


LES COSTES AMERICANES


Les costes ÀRTIQUES són molt retallades hi destaca la badia de Hudson


Les costes ATLÀNTIQUES presenten nombrosos entrants i ixents, sobretot a Amèrica del Nord. Cal mencionar el golf de Mèxic, i les penínsules del Labrador, Nova Escòcia i Yucatán

La costa PACÍFICA és més alta i rectilínia. Hi destaquen les penínsules d'Alaska i Califòrnia i el golf de Panamà.





lunes, 15 de octubre de 2007

Tècniques d'estudi

Saber estudiar és imprescindible per a poder estudiar.
Una faena feta sense una bona estratègia por resultar esgotadora i inútil.
Per això, ja des d'ara, seria importantíssim que mamprenguérem seriosament allò d'aprendre a estudiar.

Aquestes recomacions són vàlides tant per a 1er com per a 2n d'ESO.
Mireu de llegir-les amb deteniment i procureu acomplir-les.
Si no ho enteneu bé, pregunteu-m'ho i ho explicaré en classe.
No vos desanimeu si en un principi us costa més estudiar. Això no s'aprèn d'avui per a demà. Es un procés llarg. Tingueu paciència.
Aquestes recomanacions em pareixen vàlides tant per a l'alumnat com per als pares, per tal de què els pares puguen controlar si els seus fills estudien amb correcció.

Característiques d'un/a bon/a esdudiant/a

1- Es marca objectius molt clars. És a dir, sap exactament en cada sessió d'estudi quin és el treball que s'ha programat fer. I el fa. Exemple d'uns objectius ben marcats: estudiar tres fulls de Naturals, fer els exercicis de Matemàtiques i el mapa de Socials. Una vegada acabat això ja ha acomplit els objectius. Si els objectius no estan massa clars (o siga si no tenia molt clar si s'havia proposat estudiar un o dos o tres fulls de Naturals), quan acabarà d'estudiar tindrà dubtes de si ha fet tot allò que havia de fer.

2- Sap perfectament quines són les tasques que ha de fer. Encara que semble una tonteria, no ho és. Quan el professor/a està manant feina per a casa, l'alumne/a ha de comprendre a la perfecció, si (posem per cas) el mapa s'ha de pintar de roig, o no cal que es pinte, o si s'ha de pegar a la llibreta o no..., o si s'ha d'estudiar l'apartat que el professor/a ha explicat, o tan sols s'ha de llegir... El que no és pot fer, és aplegar a classe i dir allò de "no sabia que s'havia de completar el mapa amb els rius (per exemple)" Per a evitar això, l'atenció a l'hora de què el professor/a mane la feina, ha d'estar al 100 per 100, aleshores apuntar-ho a la agenda, i si alguna cosa no està clara...doncs ja saps, ho preguntes al professor/a.

3- Programe i distribueix el seu temps per a l'estudi. Aquesta característica no té sentit si no es porta a terme amb antelació. Quan un/a alumne/a sap sense cap dubte què és allò que ha de fer, el que farà a continuació serà marcar-se prioritats. Vull dir, si una de les tasques que té marcades a la agenda és difícil, o llarga, caldrà programar-se més temps (o més dies). El que no es pot fer, és seure's a la taula el dia abans d'entregar la tasca i aleshores descobrir que allò que havia manat el professor/a és llarguíssim (i molt difícil), i no es por fer en la mitja hora que tu t'havies programat (evidenment, aquest/a alumne/a, no s'ho havia programamt bé ni de bon tros). El que hauria d'haver fet, és, després de manar la tasca, en aplegar a casa, i veure que n'hi ha una faena llarga que fer, aleshores, s'ho programe i en tres o quatre dies, o els que facen falta o fa. ¿val?. Aquest és un del defectes que més detecte en l'alumat (encara que, n'hi ha excepcions)

4- No ajorna mai (o gairebé mai) l'estudi. Ací valdria aplicar aquella dita castellana de "no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy". Crec que no val la pena fer cap comentari al respecte. La cosa està ben clara, ¿no?. El que hages de fer, quan abans estiga fet millor. Per això, si hem començat amb una dita castellana, acabarem amb una dita valenciana: "faena feta fa goig". ¿o no?

5- Llig amb velocitat i comprensió altes. Bé, això de llegir ràpid i comprenent el que es llig no es pot aconseguir d'un dia per a un altre, cal fer moltes pràctiques i llegir molt. I sempre mirant de veure si allò que estem llegim ho anem comprenen. Si no, ho tornem a llegir. Encara que la velocitat lectora no siga alta, és preferible anar a poc a poc (al principi, després u s'acostuma i sense voler llig més a pressa) i no deixar passar ni un rengló sense saber (lectura comprensiva) què és allò que ha llegit.

6- Estudia amb atenció i concentració, sense a penes distraure's. El bon estudiant/a quan està davant del llibre no perd el temps. És a dir, està estudiant. No val allò de passar-se les hores enmig dels llibres i llibretes i dirigir la seua atenció cap a altres coses que està pensant que no vénen al cas, o està pendent d'altres coses que encara vénen menys al cas (ja sabeu, mòbil, internent, televisió...) Per a això (per a estudiar amb atenció i concentració) fa falta (si no tens una facilitat natural per a concentrar-te, que n'hi ha gent que sí que ho té) practicar exercicis de concentració. Val més un hora concentrat en l'estudi que tres, amb l'atencio que va i ve.

7- Repassa els continguts i els conceptes que ja ha aprés. El repàs és un costum d'allò més bo. Per molts motius: un seria per veure de reforçar aquelles coses que potser en una primera sessió d'estudi no quedaren massa clares, i un altre (i importantíssim) perquè, si ja t'ho havies estudiat bé, amb el repàs ho memoritzaràs amb fermesa i després serà molt senzill recordar-ho. I no passarà allò que de vegades passa en els exàmens que sí que ho saps, però no te'n recordes bé.

8- Segueix al peu de la lletra les instruccions del professor/a. Em sembla que ací no cal afegir molt. Ja sé que moltes voltes el professorat és com és i et venen ganes d'enviar-lo/a a "a fer l'auela..." però aquest no és el camí. És justament el camí contrari, el que mai has de seguir. Ja tindràs anys després per a pensar d'aquell professor/a el que vulgues, ara no. Ara és temps de fer-li cas en tot el que ell/a mana. ¿Entesos?. Doncs, ja sabeu, qui segueisca aquestes mormes, li puc assegurar que l'èxit en els estudis el té garantit

jueves, 11 de octubre de 2007

Guanyadors del concurs de les preguntes

2n E

Guanyadora, 50 punts: Laura Romero
Segona, 40 punts: Sílvia Hernández

2n C

Guanyador, 50 punts: Carlos tàrrega
Segon, 40 punts: Nico Mazarache

lunes, 8 de octubre de 2007

LLIBRES DE LECTURA de valencià 1er ESO

LECTURES RECOMANADES PER A 1er ESO

Els alumnes de 1er d'ESO hauran de llegir obligatòriament 4 llibres durant el curs dels que a continuació es proposen(poden ser de la temàtica que vulgueu):

En el primer trimestre una lectura

En el segon trimestre dues lectures

En el tercer trimestre una lectura

Lectures proposades per a llegir durant el curs:

Temàtica policíaca

Alfagann és Flanagan .- Martin, Andreu/ Ribera, Jaume. Edit. Columna

El guardià de l'anell.- Vicent Paccual. Ed. Tabarca

L'antiquari i la papallona de la mort.- Joan Pla. Edit. Tabarca

L'anell del Papa Lluna.- Joan Pla. Edit. Tabarca

Humor

Les bruixes.- Roald Dhal. Edit. Alfaguara

La meravellosa medicina d'en Jordi.- Roald Dhal. Edit. L'Odissea. Empúries.

Cagadets de por.- Pascual Alapont. Edit. Bromera

Por

Històries de por.- Angela Sommer-Bondenburg. Edit. Bromera

Aventures

Les ales de l'Ángel Vidal.- Joan M. Monjo. Rdit. del Bullent

Tots els ports es diuen Helena.- Joan Barril. Edit. Empúries.

Teatre

Merlí i el jove Artús.- Carles Pons. Edit. Bromera (micalet teatre)

Tirant lo blanc.- Joanot Martorell. Edit. Bromera (micalet teatre)

miércoles, 3 de octubre de 2007

Fi del termini per a contestar les preguntes

Dimecres 10 d'octubre és l'últim dia per a entregar les respostes.
Una vegada acabat el termini, corregiré les vostres respostes i vos donaré els punts. Ànim i a afinar les vostres contestacions.

lunes, 1 de octubre de 2007

Exercici d'investigació

Busqueu les solucions a les preguntes i fiqueu-les en un comentari. Tindran premi aquells cinc primers alumnes de cada curs que ho contesten tot correctament.

Aquesta activitat està dirigida per als alumnes de 2n curs d'ESO però si algú de 1er ho vol fer també ho pot fer, encara que li serà difícil perquè les solucions estan totes (o gairebé totes) en el llibre de text.
  1. Quina era la capital de l'Imperi Carolingi?
  2. Què era una marca? Qui era el que manava en una marca?
  3. Com li deien al pare dels emperadors Arcadi i Honori?
  4. Quina era la capital del regne visigot?
  5. Qui va ser l'emperador bizantí més important?
  6. Com es diuen els habitants del desert nòmades que habiten Aràbia?
  7. Com es diuen els seguidors de l'islam que només accepten L'Alcorà i no els llibres que recullen la vida de Mahoma?
  8. Quin nom rep el cap suprem dels musulmans, successor de Mahoma?
  9. Com es deien els inspectors de l'Imperi Carolingi que recorrien les províncies per vigilar l'actuació dels comptes?
  10. Com es diu en l'actualitat la ciutat carolíngia d'Aquisgran?

El sistema de puntuació serà el següent:

El/La primer/a que ho conteste tot bé, 50 punts, el/la segon/a, 40; tercer/a, 30; el/la quart/a, 20; i el /la quint/a 10.

Els grups seran independents, és a dir que n'hi haurà dos primers premis, un per al primer de 2n C i un per al primer de 2n E; dos segons, un per al segon de 2n C i un per al segon de 2n E etc.